Ambientada en l’Astúries rural, se centra en les vivències d’una família desolada per la mort d’Angélica, una de les filles. La mare no ha pogut superar la desaparició de la jove i això afecta al dia a dia de la resta dels fills i de l’Avi. Un dia apareix per la casa una Pelegrina, que canviarà tot. L’estrena mundial va ser en el Teatre Avenida de Buenos Aires, el 3 de novembre de 1944, interpretada per Margarita Xirgu, Alberto Closas, Susana Canales y Amelia de la Torre. L’obra es va estrenar a Espanya el 23 d’abril de 19623 en el Teatro Bellas Artes de Madrid, amb direcció de José Tamayo Rivas, escenografia d’Emilio Burgos i interpretació d’Antonio Vico, Ana María Noé, Asunción Sancho, Julieta Serrano, Gemma Cuervo.
Al cinema s’han fet dues versions, una a Mèxic en 1950 i aquesta del notable director català Francisco Rovira Beleta (Los Tarantos), en 1965.
El cineasta català Francisco Rovira Beleta va rodar aquesta “La dama del alba” entre “Los tarantos” i “El amor brujo”, ambdues nominades a l’Oscar, sense aconseguir-ho, però que van cimentar el prestigi professional d’aquest director una miqueta atípic, que probablement va viure en la pitjor època possible, l’Espanya de Franco, per a les seves evidents capacitats com a realitzador. “La dama del alba” no és la seva millor pel·lícula, i segurament el temps l’haurà maltractat més del compte, però de totes maneres hi ha en les seves intencions una inestimable voluntat per fer un bon treball, l’ambició de fer alguna cosa gran, encara que després el resultat no acompanyés a tan lloables propòsits. Rovira Beleta, la filmografia del qual està marcada pel tema de la mort, va trobar en l’obra teatral d’Alejandro Casona d’igual títol la matèria que precisava per plasmar les seves obsessions sobre aquest tema. S’explica en ella la història d’una casa pairal en la qual l’arribada d’una dona va a trastornar la vida dels habitants del lloc. Aquesta estranya dona busca segar una vida: és la Mort. Va ser aquest cineasta sens dubte un home cosmopolita del cinema espanyol, qualitat escassament conreada en l’etapa del franquisme; va buscar per a aquesta la seva pel·lícula més volguda un grup d’actors, espanyols i estrangers, que sabessin donar el to seriós, sec i circunspecte a un tema tan transcendent. Va utilitzar des dels francòfons Julliette Villard i Jean Yonnel, fins a aquesta institució del cinema mexicà que va ser Dolores del Río, i fins i tot la hispanoitaliana Yelena Samarina, una rara presència dels anys seixanta. – Enrique Colmena
Puedeu consultar la biografia de Francisco Rovira Beleta al següent enllaç: http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=rovira-beleta-francisco
Be the first to comment