Dilluns vinent presentem una pel·lícula amb la qual ens fiquem de ple en l’època de festes i tradicions nadalenques: Pastorela, d’Emilio Portes.
Amb moltes similituds amb les representacions de Pastorets a Catalunya, les Pastorelas mexicanes també tenen una gran tradició i acceptació a Mèxic. Allí, no obstant això, són molt més contundents i crítiques amb les tràgiques circumstàncies que emboliquen la seva vida quotidiana. Amb aquesta virtut, tan mexicana de riure’s de tot, fins i tot d’allò més dramàtic. No és estrany veure a María i José directament identificats com a emigrants-«esquenes mullades». Als dimonis com “rangers” (policies de frontera nord-americanes), i que al llarg de la representació apareguin narcotraficants i polítics corruptes i que les fronteres entre els bons i els dolents, els àngels i els dimonis, quedin bastant difuses (com en la vida real).
En Pastorela es reflecteix aquesta realitat portada a la sàtira grotesca i a l’espantall, que d’altra banda té molt a veure amb la realitat surrealista del dia a dia dels mexicans. Guanyadora de 7 premis Ariel (els Goyas del cinema mexicà), va ser produïda en el 2011, amb guió i direcció d’Emilio Portes i protagonitzada per un repartiment global encapçalat per Carlos Cobos (pare exorcista), Joaquín Cosio (Agent, de professió, Diable en l’escenari) Jesús Juárez-Diable), Lalo Espanya (compadre), Ana Serradilla (monjita), Ernesto Yañez (Déu, el monaguillo), Héctor Jiménez (noi posseït), José Sefami (‘Tuerto’), Dagoberto Gamma (comandant), Eduardo Manzano (cardenal), Krystian Ferrer (Arcàngel de secundària), Maurici Schwartz (Santa Claus arrestat), Ruben Cristiany (arquebisbe), Bruno Coronel (diable adolescent), María Aura (reportera), Silverio Palacios (Dr. Godínez)….
Es podria emparentar perfectament amb la magnífica El dia de la bestia, d’Alex de la Iglesia, que també transcorre durant les festes nadalenques.
Us esperem el dilluns 12 de desembre, a les 19:00 hores.
Be the first to comment