La nostra experiència i en certa manera la nostra personalitat, són conseqüència de com vam aprendre a relacionar-nos, a valorar les conseqüències dels nostres actes, mentre jugàvem de petits. Mitjançant el joc adquirim habilitats i competències que, d’adults avui, formen part del nostre bagatge personal i professional. No obstant això, certs tipus de joc van ser des del principi percebuts com a problemàtics pels seus efectes nocius per a la convivència i la salut de les persones.
La controvèrsia actual sobre el joc patològic, ens porta a reflexionar sobre ell. És a dir, Quan deixa de ser una diversió per a convertir-se en una addicció? Qui és el veritable responsable del drama que suposa aquesta realitat? Permeteu-me una metàfora. En el transcurs d’una guerra, a qui hem de fer responsable per les baixes en el combat … al fabricant d’armes, al soldat que les usa o l’Estat que les justifica … Valorem la situació segons sigui la informació que rebem de les parts implicades en el conflicte però …}
¿Fins a quin punt és objectiva aquesta informació?
T’ESPEREM …
L’acte comptarà amb la presència de Francesc Perendreu, President de Centre Català d’Addiccions Socials ACENCAS
Be the first to comment